Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Els municipis fructícoles, els sindicats i les organitzacions empresarials del sector exigeixen un tracte fiscal més just per garantir el futur del model productiu

Prop de cinquanta municipis productors de fruita dolça de la demarcació de Lleida i entitats com ara els sindicats agraris ASAJA i JARC, la Plataforma en Defensa de la Fruita, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Afrucat han exigit aquesta setmana al Govern d’Espanya un tracte fiscal més just pel sector per tal de garantir el futur del model productiu de la fruita dolça, que és avui i des de fa dècades el principal motor econòmic de la demarcació. Aquest tracte fiscal just s’ha d’implementar amb noves rebaixes a l’índex de rendiment net amb el qual els pagesos lleidatans productors de fruita dolça calculen les quantitats associades de l’IRPF que hauran de satisfer a les seves respectives declaracions de la renda de l’exercici 2019. Tot plegat es demana en quatre missives que s’han enviat al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; a la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, al delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré i al subdelegat del Govern d’Espanya a Lleida, José Crespín. A tots ells, se’ls demana que intercedeixin davant del Ministeri d’Hisenda.

19/05/2020

Els municipis fructícoles, els sindicats i les organitzacions empresarials del sector exigeixen un tracte fiscal més just per garantir el futur del model productiu
camps a Alcarràs

A hores d’ara; aquest índex està fixat en un 0,30, però la pagesia i els ajuntaments dels municipis productors consideren que fan falta noves bonificacions si el que es vol és garantir el futur d’un model productiu estratègic per Ponent i per tot l’Estat:

 

“Els nostres pagesos, amb molt d’esforç, produeixen tot i la pandèmia aliments frescos de qualitat per tothom amb els quals s’abasteixen la gran distribució i el comerç de proximitat. Des de fa anys, tots ells, treballen dins d’un context de crisi de preus generalitzada al qual, a més a més, s’han afegit sobre costos pel que fa al preu de la mà d’obra, els carburants i l’energia i, ara també, per les noves normatives sanitàries vinculades a la pandèmia en curs. El 6 d’abril, el Govern d’Espanya va fixar l’índex amb el qual es calculen els mòduls que els pagesos lleidatans productors de fruita dolça utilitzen per calcular l’IRPF que han de pagar en un 0,30, però fan falta més bonificacions. El sector viu una situació extrema”, explica l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra.

 

Les organitzacions empresarials del sector, els sindicats agraris i els alcaldes dels municipis productors consideren, i així ho indiquen a les missives que han enviat, que les explotacions es veuran “immerses dins d’un increment de càrrega fiscal impossible d’assumir” si l’índex fixat no es rectifica a la baixa. L’exercici 2019, destaquen, va estar afectat per un seguir de “circumstàncies excepcionals” que fan “imprescindibles”, considera el sector, noves bonificacions sense les quals la continuïtat del model productiu no serà possible:

 

“Ens sentim desprotegits del tot. Som com orfes davant d’una situació de crisi de preus que ens colpeja des de fa més de cinc anys i per la qual no n’hi ha cap ajut, cobertura o compensació per part de les assegurances agràries i per això demanem a les administracions un suport molt més ferm. Els increments del salari mínim aprovats els exercicis 2018 i 2019 han incrementat un 13% el cost de la mà d’obra, el preu de l’energia va créixer un 15% i el cost de les cotitzacions de la Seguretat Social, un 13%. Ara, a més a més, vivim dins d’una emergència sanitària per pandèmia que també té un important impacte pel que fa als costos i no sabem com podrem tirar endavant, per això demanem ajuda. Amb el futur de la pagesia, de la mà, va el futur de tots els nostres pobles, perquè, a casa nostra, tota l’activitat econòmica gira al voltant. Sense viabilitat econòmica, no n’hi haurà pagesos i, sense pagesos, no n’hi haurà activitat als municipis. Primer, ens convertirem en un desert econòmic i, desprès, en un desert demogràfic: I no volem això pels nostres pobles”, explica l’alcalde, Manel Ezquerra.

 

Les missives que s’han dirigit al ministre, Luis Planas; la consellera, Teresa Jordà; el delegat territorial del Govern de la Generalitat, Ramon Farré i el subdelegat del Govern d’Espanya, José Crespín han estat signades pels ajuntaments d’Aitona, Albesa, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Bell-Lloc d’Urgell, Bellcaire, Bellmunt d’Urgell, Bellpuig, Benavent de Segrià, Castelldans, Corbins, el Palau d’Anglesola, Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Ivars d’Urgell, la Granja d’Escarp, la Portella, les Avellanes-Santa Linya, Maials, Massalcoreig, Menàrguens, Montoliu de Lleida, Os de Balaguer-Gerb, Penelles, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Térmens, Torrefarrera, Torrelameu, Torres de Segre, Torre-serona, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de l’Aguda, Vilanova de Meià i Vilanova de Segrià. Afrucat, la FCAC, els sindicats agraris Asaja, JARC i Unió de Pagesos i la Plataforma en Defensa de la Fruita han signat també el document.